Hi ha persones que tenen un imaginari propi que han anat construint a base de lectures i experiències, referents i moments que es barregen amb les inquietuds interiors fins a crear una xarxa que es fusiona amb la mirada. Una mirada que permet crear un univers literari però també visual, on cada fotografia desprèn una atmosfera que probablement només podria copsar aquella mirada, on cada frase és viscuda amb una passió que s’encomana. Aquells que han llegit els articles que escriu en Jordi Benavente sobre literatura saben que hi posa tota la passió en cada frase, en cada lectura, i gràcies a les seves paraules ens transmet aquesta passió lectora (i vital) i celebrem el tiberi una mica més acompanyats, amb una cervesa al porxo, encara que el porxo sigui el balcó de casa i Kentucky estigui als nostres ulls, en un horitzó imaginat.
Aquest amor i aquesta passió per la literatura, per escriure i per viure que trobem en els articles i en les converses amb el Jordi, també es pot trobar entre les pàgines d’una petita sorpresa que l’editorial Lleonard Muntaner ens va donar al setembre de 2021, un llibre petit però molt gran titulat Tots els focs totes les pistoles, escrit pel Jordi Benavente. El vaig comprar durant la Setmana del Llibre i el vaig llegir entre plantes, al costat d’una font, perquè sabia que era allò o anar a la muntanya a llegir entre arbres i camins, per ser una mica com l’escriptor-caminant que ens parla des de les pàgines del llibre i sap la importància dels espais, de l’aire, de triscar i respirar. I la lectura em va sorprendre, i no em va sorprendre, perquè podia sentir la veu de l’autor, literalment, explicant cada escena, cada reflexió. Amb això què vull dir? Doncs que pots conèixer algú i llegir el seu llibre i associar allò escrit amb el seu univers creatiu, però no sempre amb la seva veu, amb el seu to i els seus silencis. En canvi, aquí sí. No sé per què. Potser perquè l’imaginari vital i creatiu del Jordi Benavente té una coherència que queda plasmada en aquest llibre, potser perquè el pots veure caminant per la muntanya mentre aquestes frases li creixen pels dits.
Entre aquestes pàgines hi batega molta vida, passada i present, records i pensaments que respiren per si sols. Prosa poètica, reflexions, petites fotografies construïdes amb paraules que t’acompanyen pel trajecte vital i geogràfic, una geografia física i imaginària que ens parla de la vida, de la paternitat, de la infantesa, del bosc i la natura. Trobem una sèrie d’instantànies acompanyades d’un «va deixar escrit» que ens és estrany i alhora és nostre, un jo i un ell que ens explica moments vitals, que comparteix el camí, les històries, i ens convida a viure perquè «seguiré corrent fins que caigui rodó a la meta. No tinc cap pressa, però vull que sigui a la meta. M’emprenyaria dinyar-la sense haver acabat la marató que toqui aquell dia. Creuant la meta. Que hagin de córrer, els de l’ambulància. I que no hi siguin a temps».
«Busco mots per lligar-los a la pàgina, necessito les seves ales». Petites frases que donen una estranya pau, d’altres que et demanen que t’hi aturis una estona per copsar la bellesa, la tendresa i en alguns moments la tristesa que hi bateguen. Tots els focs totes les pistoles és un llibre on hi pots tornar sovint; de fet, et demana que hi tornis, perquè amb cada lectura connectes amb un fragment diferent, amb una part que potser abans no havies vist del tot. Com deia abans, aquí hi ha poesia i prosa, prosa poètica, paraules ben filades on trobem boscos i silencis, àvies, pares, focs («Tu escampa focs follets que fiblin fort, i recorda-ho: serà eterna la cacera, no deixaràs mai de vetllar») i mapes del tresors, paternitats i somnis i pors i tot allò que implica viure i sentir.
«Va deixar escrit: Escric perquè llegeixo, i llegeixo per sobreviure. I si haig de triar entre llegir o escriure, trio sortir a caminar». I com ell, amb aquest llibre caminem i llegim i fem un viatge a través de les paraules.
Bon divendres i bones lectures!
Inés Macpherson
Encuentosydesencuentos's Blog 