Imagineu un home. Per ara no coneixem el seu nom, només una inicial, la J. El veiem caminant pels carrers de Barcelona, passant a prop de la Boqueria, i sentim com els seus pensaments van agafant forma, com desitja fer-se fonedís, potser desaparèixer. Ara, imagineu una dona; la inicial del seu nom és M. Està sola. «Els carrers són buits. La plaça, abandonada. Se senten criatures, lluny. Però jo encara soc més lluny i més menuda». Una dona aïllada, a una casa on a vegades rep visites, d’on a vegades surt, fins i tot per la finestra. Les finestres, aquesta per on ella surt, i una altra finestra a un carrer, amb un to blau, que ens observa i ens convida a observar. Un calaix, un espai que ens intriga, que de nou ens convida a mirar, a obrir-lo i descobrir les ombres amagades… No en cap altre lloc, la novel·la que han escrit a quatre mans Marta R. Gustems i Maiol de Gràcia, publicada per Llibres del Delicte, és un llibre que ens convida a obrir finestres, calaixos i a replantejar-nos la percepció del que entenem com a història.
Com va comentar el Pep Prieto durant la presentació del llibre que va tenir lloc el passat dijous 17 de febrer, a la llibreria Taifa del barri de Gràcia de Barcelona, aquesta és una novel·la que ens ofereix una llibertat a què no estem acostumats, perquè no busca una estructura tancada, fixa, centrada en la trama. És un joc: el joc creatiu de dos autors que van decidir començar a construir una història cadascun donant veu a un personatge, teixint el fil conductor mentre el J i la M anaven creixent i construïen els seus propis universos personals. Un diàleg creatiu que es tradueix en capítols curts que, com un trencaclosques, ens van donant petites pinzellades d’informació que ens permeten caminar amb els personatges i descobrir el que ells van descobrint a mesura que van passant les pàgines i apareixen els canvis.
Aquesta novel·la té una poètica especial. És molt visual, i no només per la prosa, sinó pels collages que acompanyen alguns capítols, collages que ha creat Marta R. Gustems però que, en el fons, són la creació de la M, el personatge, la seva forma d’explicar fragments del que passa a través d’imatges trencades que també dialoguen amb el text i amb nosaltres. La sensació, com a lector, és que els autors t’ofereixen una capa més de lectura, perquè observes la imatge buscant referències, intentant copsar quina de les idees, quina de les frases o sensacions ha quedat retratada a la pàgina. Ulls, mans, ombres, cossos… El cos és important aquí: la pell com a frontera, com a espai de desig i de dolor; les mans com a eines creadores que alhora poden quedar trencades, lligades, colpejar o acariciar, a través dels dits o les paraules que escriuen contra el paper o que poden acabar enganxades a nosaltres, com en aquesta petita imatge que trobem en un moment del llibre: «Encara jec sobre la taula, estic nua, però adverteixo tot de papers enganxats a la pell. Deuen ser els retalls de totes mides que han quedat adherits a mi».
No en cap altre lloc té cos, té poesia i, com deia abans, planteja un joc creatiu que també és una reflexió, un viatge per les interioritats dels personatges, de les seves pors, dels seus desitjos, de la seva necessitat de crear, de ser, de tenir veu, de tenir un espai propi, una densitat que puguin controlar. Però podem realment controlar allò que som, allò que ens passa o que passa a la gent del nostre voltant? «La realitat és fictícia. Torno al refugi del qual molt probablement provinc, d’on vaig fugir una vegada i ara faig veure que m’escapo», ens diu en un altre moment un dels personatges, exposant la possibilitat d’una realitat-bucle. Caminem per carrers que coneixem, però de cop i volta descobrim que aquests carrers ja no són els mateixos, i la porta que abans ens deixava entrar a un espai conegut, ara no s’obre, o quan ens deixa sortir ja no som exactament qui érem abans o qui crèiem ser.
La història que han creat Marta R. Gustems i Maiol de Gràcia és un viatge, una exploració del procés creatiu i la personalitat, una invitació a perdre’ns pels somnis i la foscor, acompanyats per una dansa de fantasmes i records que mostren el seu rostre a través del cos o la mirada de l’altre, o d’un mateix, com en un mirall trencat a bocins on els personatges es van ferint, però també cosint. I cada puntada d’aquest trencaclosques també et va cosint a tu com a lector, fascinat, atrapat, preguntant a cada pàgina per on camines, on et portaran aquestes frases tan ben construïdes, aquests cossos que es van definint i que, amb ells, ens mostren un món ple d’arestes, d’ombres, dolor i desig, mans i ales. No vull ser més precisa, perquè l’experiència lectora d’aquest No en cap altre lloc és especial i us vull convidar a descobrir-la sense dir res més. Bé, menteixo. Diré una cosa més: llegiu aquest llibre, obriu les portes, les finestres i els calaixos que s’hi amaguen entre les seves pàgines i gaudiu del viatge.
Bon dilluns i bones lectures!
Inés Macpherson