Etiquetas
contes, El setè cavall, Extinció Edicions, Leonora Carrington
Descobrir per primer cop l’univers creatiu d’una autora és un dels plaers més grans que existeix. No saps què esperar, no saps què et trobaràs i comences la lectura disposada a trobar un fil conductor, quelcom que et porti pel laberint de paraules, de símbols, de referències… I vas avançant, fascinada per tot el que batega dins d’aquelles pàgines i, quan tanques el llibre, et maleeixes a tu mateixa per no haver-la conegut abans. Encara que potser ho has fet just quan tocava, quan tenies el cap preparat per gaudir realment de tot el que et proposa. Això és el que m’ha passat amb Leonora Carrington i el seu El setè cavall, publicat per Extinció Edicions i traduït per Anna Llisterri i Elisabet Ràfols-Sagués. N’havia sentit a parlar, sabia que existia, coneixia alguns dels contes en solitari, però no havia llegit tot el que habita entre les pàgines d’aquests contes.
Però anem per parts i parlem primer una mica d’aquesta autora. Leonora Carrington (1917-2011) va néixer a una bona família anglesa i com a filla de bona família, s’esperava d’ella que es casés i que formés una bona família anglesa. Però ella tenia un esperit creatiu i això la va portar a estudiar a Florència, on va descobrir l’obra dels grans mestres italians, i de nou a Londres, on va conèixer a Max Ernst, amb qui va marxar a París. Allà va coincidir amb els surrealistes, un moviment creatiu que li va donar ales per fugir dels convencionalismes, però on no va encaixar mai del tot, perquè els surrealistes tenien certa tendència a veure a la dona com a musa, i ella no volia ser això. De fet, Leonora Carrington deia que no havia tingut mai temps de ser la musa de ningú, perquè estava massa ocupada aprenent a ser una artista, a crear el seu propi univers. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, van capturar a Max Ernst i ella va marxar cap a Espanya, on la van internar a un sanatori. L’experiència d’aquell horror va quedar plasmada a un llibre, Memorias de abajo, que podeu trobar en castellà publicat per Alpha Decay. Un cop fora, quan va saber que la volien tornar a internar, va marxar amb Renato Leduc, un bon amic, cap a Nova York. Leonora va deixar els Estats Units i es va instal·lar a Mèxic, on s’hi va quedar a viure.
Voler etiquetar l’obra de Leonora Carrington amb la paraula surrealista és voler assenyalar només una de les influències que la van tocar. El seu univers fantàstic va beure de molts altres mons i això es pot veure a tots els seus relats, on trobem estructures i elements que ens porten als contes clàssics, a les llegendes i contes populars celtes, a les històries de fantasmes, a la seva fascinació per la natura i els animals, per la mitologia, les llegendes, els éssers fantàstics… Per tant, el millor que es pot fer és obrir el llibre i deixar que la seva prosa t’atrapi. A El setè cavall en trobem una mostra magnífica: més de vint contes ordenats cronològicament i que es mouen entre 1937 i 1971. Hi veiem l’evolució, però també els punts en comú, els elements que es van repetint, creant una xarxa d’imatges que donen una solidesa extraordinària al seu imaginari. No en parlaré de tots, però voldria destacar alguns.
El primer que ens trobem és “Presentació en societat”, un relat extraordinari on una noia li demana a una hiena que la substitueixi a la festa que faran a casa seva. El simbolisme del procés de transformació de la hiena i la part final ens conviden a pensar en el desig de fugir de la rigidesa de la família, en la possibilitat de no voler encaixar en la societat, de no deixar-se encotillar, de treure’s la màscara… La idea d’obligar a les dones a comportar-se, a encaixar, també la trobem a un altre relat extraordinari, el de “La dama oval”, on ens trobem amb elements dels contes populars, com la noia tancada a la cambra (una noia alta, molt alta, que ja pel seu aspecte no encaixa), mirant per la finestra, la dona gran que vigila… Com a molts dels relats de Carrington, els animals tenen una forta presència aquí: tenim un cavall de fusta, en Tartar, una garsa que entra per la finestra, la Mathilde, i les dues noies, la que estava tancada i la que entra quan la veu per la finestra. Les quatre passen a ser cavalls… i no es pot ser cavall.
Com es pot intuir pel títol del recull, el cavall és un animal que apareix a molts dels contes. Més enllà de ser un animal que ens recorda l’obsessió que hem tingut per domar allò salvatge, un paral·lelisme clar de la necessitat de contenir la naturalesa salvatge, creativa o lliure de la dona, trobem que la simbologia del cavall ens acosta a les profunditats, al misteri, als mites ctònics, a la lluna… La fascinació per la natura i els animals, per la visió de la deessa com a ésser natural i lliure també es pot trobar a “Quan passaven”, una de les joies del recull, amb una càrrega simbòlica fascinant, on el món natural i el món humà i religiós es contraposen. Aquí descobrim a la fascinant Virginia Fur: «Dins la vasta cabellera de la Virginia, rat-penats i papallones nocturnes hi queien captives; les seves mans estranyes gesticulaven cap a les bèsties […], va obrir la boca i un rossinyol cec volà cap a dins; se l’empassà i cantà amb la veu del rossinyol».
L’humor absurd també es troba als contes de Leonora Carrington. Un exemple és el conte “Els tres caçadors” o “L’oncle Sam Carrington” on la protagonista sent un soroll estrany i busca l’origen: «Eren dues cols que es barallaven d’una manera espantosa. S’arrencaven les fulles l’una a l’altra tan aferrissadament que aviat només van quedar fulles esquinçades pertot arreu i ni rastre de les cols». El simbolisme de les verdures que utilitza Carrington en aquest conte és meravellós i ens mostra com d’absurd pot ser intentar encotillar una verdura…
Entre les pàgines d’aquests contes trobem éssers fantàstics, com la germana del conte “Les germanes” o la fascinant dona de “Conills blancs”, que neteja els plats al balcó, amb la seva llarga cabellera. El conte que dona títol al recull, “El setè cavall”, explora la hipocresia social, la necessitat de saber estar i la fascinació per la natura, per allò salvatge, entre moltes altres coses. La veritat és que es podrien extreure un munt de lectures i símbols dels contes de Leonora Carrington, però imagino que cada lector o lectora podrà extreure la seva pròpia interpretació. Les històries hi són, però el que pot trobar cadascú pot variar. Jo vaig trobar un meravellós homenatge a “La caputxeta vermella” a la part inicial de “La Jemima i el Llop”, un conte on veiem també un altre recurs habitual de l’autora, que és descriure als humans amb un punt animal, com si la seva cara sempre tingués algun tret que va més enllà. Llegir aquest relat em va fer pensar en Angela Carter, en la seva forma de reescriure alguns dels contes clàssics. Llegir també és això, deixar que un conte et porti a un altre, que et facin recordar, pensar…
Hi ha més contes al recull, alguns on podem detectar com la cultura mexicana anava penetrant l’imaginari de l’autora, però voldria acabar comentant el relat que porta com a títol “La meva mare és una vaca”. Aquí, la mitologia, la imatge de la deessa i els elements lunars són molt presents. És un relat màgic, simbòlic, mític, que et regala imatges i frases precioses: «Em sento sola i desgraciada però porto la meva última pell. Com que tu gairebé estàs cara a cara amb els Déus, no m’abandonis» o «Com puc fer passos fora del cercle si no tinc peus? […] T’has de teixir un cos amb fils d’aranya».
És cert que alguns dels relats poden semblar inacabats, com si no et portessin a un lloc concret i amb sentit, però jo no he tingut aquesta sensació. Crec que aquest llibre et proposa viatges, alguns curts, d’altres més llargs; viatges per un imaginari coherent, conscient i sòlid que és un veritable plaer. Passeges per les històries de Leonora Carrington com si estiguessis viatjant per un quadre: imatges potents i plenes de símbols que et conviden a gaudir dels paisatges, dels animals, dels personatges i les seves transformacions. Busqueu El setè cavall i deixeu-vos portar per aquesta autora genuïna i a reivindicar.
Bon dilluns i bones lectures!
Inés Macpherson
Encuentosydesencuentos's Blog 