Etiquetas
Adrià Pujol, Boris Vian, Club Editor, Comanegra, Escopiré sobre la vostra tomba, L'arrencacors, L'escuma dels dies, L'home llop i altres contes, Viena Editorial
Fa quasi vint anys, un amic, en Dani, em va parlar per primer cop de Boris Vian i no sé si li he agraït prou que em descobrís aquella edició de Tusquets de El lobo-hombre (Le loup-garou), perquè l’he llegit tants cops i he narrat alguns dels seus contes tants cops que a vegades pensava que el meu exemplar es desfaria entre les meves mans i, com si fos en Montag del Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, només podria guardar els contes al meu cap (perdoneu l’exageració, però quan narres contes en el fons fas una mica això: convertir-te en una petita biblioteca d’històries que s’amaguen al cervell i que poc a poc pots anar teixint quan parles). Per sort, sempre es pot anar a una biblioteca física o comprar un nou exemplar… I aquí volia arribar, perquè Viena Editorial acaba de publicar una nova edició en català de L’home llop i altres contes, traduït per Jordi Martín Lloret (traductor també de la meravellosa L’escuma dels dies, que Viena va publicar el 2013). I no són els únics que han decidit que les llibreries i els lectors necessitàvem nou material de Vian per celebrar que l’any que ve és el centenari del seu naixement. L’any passat, Club Editor va publicar L’arrencacors de Boris Vian, traduït per Joan-Lluís Lluís i, fa poc, a l’octubre del 2019, Comanegra va portar a les llibreries una nova edició d’Escopiré sobre la vostra tomba, traduït per Adrià Pujol Cruells.
Aquest és l’últim que m’he llegit i l’excusa que he trobat per parlar de Boris Vian, o com a mínim del meu Boris Vian o el que veig jo quan m’endinso en les seves pàgines. I el que sempre m’ha fascinat d’ell és la versatilitat i la barreja de sensacions literàries que aconsegueix transmetre. Hi ha surrealisme brut i poètic, ritmes musicals que s’escapen per les frases, creant imatges que són peces que et fan ballar mentre dibuixes mons quasi simbòlics; hi ha la capacitat de tornar la foscor en bellesa i que les parts més crues i salvatges tinguin una estranya llum literària. Però també hi ha erotisme, brutalitat, mala llet, dolor… No es troba sempre a tots els seus llibres ni en les mateixes proporcions, però existeix quasi sempre certa irreverència, certa consciència de la importància de no deixar-se marcar pels límits que algú altre voldria imposar per evitar l’escàndol, allò políticament incorrecte, allò incòmode…
I Escopiré sobre la vostra tomba té un punt incòmode, cru, violent; però aquesta violència té un origen, un motiu, un sentit. En Lee Anderson ha perdut un germà: una colla de blancs l’ha mort perquè es va acostar a la filla d’un d’ells, i això no ho pot fer un negre. En Lee, que també és negre però té la pell blanca, decideix venjar-se. I aquesta venjança el mou a ell i al llibre, li dona el ritme i li dona el to contundent. És una narració explícita, impecable en la seva brutícia, aspra i en certs moments cruel. L’obra va ser prohibida en el seu moment i Boris Vian va ser condemnat per ultratge a la moral i als bons costums. Però la pregunta interessant és: seguirà molestant ara, sobretot tenint en compte el contingut explícit, sexual i violent del llibre? Personalment, crec que queda clar que l’autor no està convidant a fer el que fa el protagonista; no ho està defensant; ho exposa, ho explica, et diu d’on neix i retrata un món on certes violències eren acceptades i d’altres no, perquè hi havia ciutadans de primera i de segona… com ara. Però últimament hi ha qui es mira els llibres des d’un altre lloc i potser es queden amb una altra lectura.
Jo no sé si conec a Boris Vian. El llegeixo i el gaudeixo. Hi ha articles molt més interessants que parlen d’ell i d’aquest llibre i d’altres, com el que va escriure el 16 d’octubre en Jordi Benavente per La Llança, «Boris Vian torna a escopir (en català)», o el de Jordi Llovet a El País el 13 de novembre: «Boris Vian, l’escopidor». De fet, avui, divendres 22 de novembre, a la llibreria La Calders de Barcelona, els traductors de Boris Vian al català es reuniran per xerrar sobre la seva obra i la seva literatura. Per tant, hi ha molta gent que us pot parlar més i millor d’aquest home. Jo simplement us convido a llegir els seus llibres, en català, en castellà o en francès, com us vingui de gust. Llegiu a Boris Vian, les seves novel·les i els seus contes, i potser us passarà com a mi que, quan penso en l’amor cec, quan narro històries sobre l’amor cec, sempre penso en ell.
Bon divendres i bones lectures!
Inés Macpherson