Etiquetas

, ,

T’arriba a les mans un llibre petit, subtil, que pots agafar amb una mà i copsar el seu pes de fulla, de ploma. No saps què hi ha entre les pàgines, però el títol t’intriga per tot el que hi pots intuir: A boca de fosc, de Marta R. Gustems, publicat per editorial Fonoll. Sí, saps què vol dir l’expressió, saps que hi ha un capvespre que t’observa des dels mots de la coberta, però els teus ulls a vegades transformen fosc en bosc i t’imagines la foscor salvatge de la natura i la boca d’aquesta foscor que et convida, animal, ferotge i alhora càlida, encisadora, preparada per atrapar-te o deixar-te volar.

A boca de fosc

Obres el llibre i descobreixes un dia. Sí, el llibre està dividit en dies, com un dietari fet poema i conte i quadre, perquè si una cosa queda clara des de la primera pàgina és que aquí els gèneres i els mons es troben, es toquen, es barregen per proposar un híbrid, una poesia narrativa que també uneix allò quotidià amb allò estrany, mític, feréstec i fantàstic. Això fa que cada dia sigui un quadre pintat amb paraules, amb una poètica que no abandona el concepte narratiu de l’univers que està construint entre el paper i la tinta, i alhora el fa créixer més enllà, evocant un imaginari propi i compartit. Quan vas unint aquests fragments de dia amb la lectura, potser no ets conscient, però els quadres es van lligant poc a poc, van adquirint consistència, dimensions, i es transformen, deixen la part plana de la tela i la pàgina per fer-se bosc i riu, poble i món i cos, carn i ulls i la pols d’uns camins que no trepitges però vius.

El món que ha creat Marta R. Gustems en aquests dinou dies que formen A boca de fosc és un món que ens parla des d’uns ulls de dona, una dona que, com les altres que l’acompanyen, semblen quelcom més, lligades als elements, a allò tel·lúric, fosc però viu, aquàtic i fluid. Són dones i són aigua i natura i curiositat; són desig i possibilitat. La gràcia és que aquests elements van apareixent, pinzellades d’estrany dins d’un relat que també et parla d’un poble i de cases amb habitacions on una noia espera, com qualsevol adolescent; i, com qualsevol adolecent, també ha de baixar la brossa, encara que en aquest cas la porti fins al final del poble. I parla de patis de dones i dels homes que hi ha més enllà… I tot sembla proper, però no ho és del tot, perquè sota aquesta quotidianitat batega la llavor de tot allò que no veiem, de tot allò que es mou per la natura i puja per les cames i la pell i ens transforma i ens fa obrir els ulls, assedegats, assedegades en aquest cas, en un crescendo que ens porta al riu i a les algues i a aquesta sensualitat que hi ha a la pell de la dona i a la pell de la terra que creix, i dona vida i brota i s’escorre entre els dits i la boca i el cos i les roques i la sorra que deixa d’estar eixuta per respirar de nou.

A boca de fosc és una porta a la poètica de la màgia d’allò que veiem de cua d’ull, a l’encís del món feréstec i visceral, sensual i mític. És un relat visual que ens porta a un imaginari que per a alguns té un regust cinematogràfic, però que a mi em porta a tots aquells relats que potser no has llegit mai, però coneixes, a aquell bagatge que hi ha amagat en algun espai que no veus, però intueixes. És la capacitat d’evocar, de construir amb paraules frases que, en llegir-les, et porten més enllà dels propis mots per omplir els buits, per deixar-te amarar per un llenguatge que es comunica a través del tacte, de la pell que porta escrites les històries imaginades que no ens atrevim a explicar. Descriptiu, sensual i enigmàtic, el viatge iniciàtic que proposa Marta R. Gustemts ens parla de la feminitat i la natura, delicada i ferotge, que fuig del concepte fràgil per portar-nos a la part més primordial, a la part on el cos, la sang i l’aigua flueixen, bateguen i ens dibuixen.

Bon dijous i bones lectures

Inés Macpherson