Fa uns dies va caure a les meves mans un petit llibre editat per Proa, El primer dia de les nostres vides, de Teresa Roig, Premi Roc Boronat.

Com molt bé indica el títol del llibre, en obrir les pàgines ens trobem en el primer dia de la vida del protagonista. No es tracta del dia del seu naixement, sinó del dia en que pren consciència d’ell mateix, de la seva vida, del seu dolor. Aquesta és una història escrita amb sinceritat i encert, on el dolor, la soledat i la malaltia no cauen mai en el dramatisme o en l’exageració. Escrit amb un llenguatge que ens permet entrar dins el cor del protagonista, poc a poc anem descobrint les raons d’en Daniel, les seves pors i el seu patiment amagat, el seu silenci. I tot això gràcies a una desconeguda. Una desconeguda que pot resultar difícil de comprendre – degut precisament al fet que dins del seu cap, el món es veu molt diferent de com el veiem nosaltres.

Tant en Daniel com l’Helena, aquesta desconeguda, necessiten una segona oportunidad. Trobar-se en el primer dia de les seves vides i prendre la decisió de seguir vivint la vida, o no. Perquè, a vegades, són necessaris els ulls d’un altre per poder accedir als secrets que no volem acceptar ni assumir nosaltres mateixos.

Les malalties mentals – totes elles – son difícils d’entendre per aquells que no les han viscut d’aprop. Teresa Roig aconsegueix donar-nos una visió de diferents trastorns sense caure en tòpics i colpint on és necessari sense caure en barroquismes emocionals. És un veritable plaer llegir la història, sobre tot perquè, malgrat l’amargor que s’amaga entre lse seves línies, trobem una tendresa que l’autora sap transmetre a la perfecció, i que els seus personatges ens fan sentir al passar cada pàgina.

Anuncios